Bressol en els braços del temps.
A dormir angelet meu!
La lluna vetllarà la nit.
Els teus somnis aniran a parar
al cim de les muntanyes,
al final de l’univers i l’infinit.
Bressol en els braços del temps.
A dormir angelet meu!
La lluna vetllarà la nit.
Els teus somnis aniran a parar
al cim de les muntanyes,
al final de l’univers i l’infinit.
Los comentarios están cerrados
« palabras | Inicio | ¡Buenas noches! »
Copyright © 2008 - esperides - es un blog hospedado en La Coctelera con el tema Diario
Que impresionante foto.
Da para pensar. Así somos y poco a poco no solo vamos creciendo en longitud, sino en otras muchísimas cosas. Se trata de ser fiel a eso que somos en esencia.
Un saludo
PAZ